I és que, efectivament, Automàtic F. Company SL fa més de quaranta anys que es dedica al món del vènding. Empresa familiar de segona generació, gestionada i dirigida avui per en Francesc Company Blanch, que és qui ens explica que en aquells temps, el vènding era un embrió, un mercat completament verd que calia difondre i construir. Francesc Company ens fa una radiografia ràpida, tant com la visita guiada que em fa per cadascun dels indrets de l’empresa: “després de les màquines de cafè es van incorporar les de llaunes, les d’snacks i, actualment, ja les de menjar saludable, amanides, fruites…”

“Ara bé, quan el pare aconseguia instal.lar una màquina, llavors el client final valorava molt el vènding; ho entenia com un valor afegit i un bon servei”. Però Francesc Company considera que el sector no ha sabut “conservar” aquest valor ni aquesta imatge, i que “al final, pels motius que sigui, la qualitat i el preu han deixat de tenir la importància que haurien de seguir tenint”.

Com a empresa del sector, i membre d’ANEDA i de l’ACV, adverteix que cal “professionalitzar” el sector perquè els estàndards de qualitat siguin òptims i “perquè es doni compliment, per part de tothom, a tots els requisits legalment establerts i exigits”. Reconeix que el sector vol apujar preus, però que no ho ha aconseguit: “si al bar un cafè et costa 1.20 o 1.30 euros i a la màquina 50 cèntims és que hem fet alguna cosa malament tots. Puc garantir-te que el cafè de les màquines de vènding és millor que les de molts bars, però el consumidor valora més el del bar”.

—I per què creus que és així, Francesc?

—Un dels factors, sens dubte, és el que t’acabo de comentar, el preu. Nosaltres mateixos, els que treballem en el sector, no hem valorat prou el producte. En l’àmbit associatiu, cada vegada es fan més accions formatives i informatives, com ara els darrers vídeos explicatius, perquè aquesta situació canviï, però insisteixo, cal professionalitzar el sector, i cal que tots juguem amb les mateixes armes.

—Potser el camí ha de ser aconseguir que l’usuari estigui igual de gust al costat de les màquines de vènding, que senti que és un parèntesi confortable, com el que podria tenir en un bar.

—És un aspecte cultural. Fixa’t que als Estats Units surten de casa amb el cafè a la mà. Se’l prenen mentre van conduint, a l’empresa. Aquí ens agrada molt el bar i encara que tinguéssim màquines amb tasses de porcellana això continuaria igual.

—Hem parlat dels vídeos informatius, i veiem que cada vegada s’aposta més per ells. Les  màquines tindran vídeos de cada producte que serveixin i també es podran veure al mòbil?

—S’està intentant. El camí és aquest. És de sentit comú. Els nostres fills tindran una altra mentalitat. Els pares prenien cafè i ara, cada vegada, es van introduint altres productes. Cada cop hi ha més varietats de te, s’aposta més per cafès de molts sabors, com d’avellana…   

Destaca, “una obvietat”, que les màquines han evolucionat, que han ampliat el seu ventall de productes. Les d’snacks tenen un ascensor, que agafen l’article i gairebé te’l donen a la mà: “el producte ara està molt millor tractat i se’l respecta molt més perquè volem que sigui de qualitat”. És a dir, que es respecta més el producte.   

Lamenta que fins ara no s’hagin fet estudis de mercat en el sector: “per primer cop ANEDA n’ha realitzat un aquest any, i a partir d’ara es farà anualment”. La tendència, diu, és apostar demanda de productes saludables.  

Per a Francesc Company hi ha tres potes fonamentals per al desenvolupament del vènding, i “no sé quina és la més important. Em refereixo al servei, a la qualitat de la màquina i a la qualitat del producte. Cal un servei excel·lent, una màquina el més actualitzada possible i alhora amb productes d’alta qualitat i molt variats”.