EL CAFÈ, PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

 

La cultura del cafè s’ha desenvolupat amb personalitat pròpia en molts països. Éls costums associats a la preparació i consum de cafè, traspassen la beguda per a convertir-se en un bé gastronòmic, cultural i fins i tot turístic.El cafè és una beguda omnipresent en pràcticament tot el planeta. A pesar que la seva producció es concentra en poc més de 80 països, el cafè es consumeix a tot el món, on l’elaboració i degustació d’aquest producte ha estat adaptat als paladars de les diferents cultures gastronòmiques, donant lloc a tècniques de preparació i fins i tot de consum, úniques, tant que han estat reconegudes a nivell internacional per la seva singularitat.

PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT​

Una de les mostres més importants d’això és la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat atorgat per la Unesco a la cultura i tradició del cafè a la turca, en el qual aquest organisme de les Nacions Unides ha identificat una sèrie de tècniques de preparació especials i una rica cultura tradicional que forma part del patrimoni de Turquia, com el confirma el fet que el cafè a la turca és celebrat en la literatura i les cançons i constitueix un element indispensable en els actes socials d’aquest país.

I és que, el cafè a Turquia és un símbol d’hospitalitat i amistat que impregna tots els àmbits de la vida, punt, que els coneixements i ritus vinculats a la seva preparació i degustació es transmeten entre els membres de la família mitjançant l’observació i la participació.

A diferència del cafè a la turca, que es prepara amb grans molts bullits en un cassó amb aigua i sucre i se serveix acompanyat amb un gotet d’aigua, el cafè àrab utilitza una gran cafetera de coure per a elaborar la infusió. En ella, al costat de l’aigua, es dipositen els grans de cafè triturats, sempre, amb un morter, també, de coure i un mall del mateix metall, i posada sobre el foc s’espera que la infusió estigui llesta. Una vegada això succeeix, part del cafè es traspassa a una cafetera més petita i se serveix als convidats, començant pel més important o ancià, en tasses de dimensions reduïdes. Les tasses dels convidats només s’omplen fins a un quart de la seva capacitat, per a, així, poder tornar a servir més cafè (el costum exigeix que cada convidat begui una tassa almenys, però no més de tres).

EL ESPRESSO, SÍMBOL D’IDENTITAT NACIONAL​

En breu, una altra preparació que podria sumar-se a aquest llistat de Béns Immaterials de la Humanitat és la del espresso, per a la qual Itàlia ha demanat el reconeixement de la Unesco. Des de l’any 2016 el Govern d’aquest país treballa per a aconseguir aquest reconeixement i encara que en ocasions anteriors la candidatura no ha prosperat, esperen que aquesta vegada sigui la definitiva. “Per a nosaltres és un veritable ritual, una part integral de la nostra identitat nacional italiana. El espresso és una expressió de la sociabilitat italiana que ens distingeix en el món. Però també es reflecteix en la literatura i és gaudit en tot el país, des de Nàpols a Venècia, passant per Trieste, Roma i Milà”, comenta Gian Marco Centinaio”, sotssecretari italià d’Agricultura. Els italians beuen al voltant de trenta milions de cafès espresso al dia, del nord al sud, de Venècia a Sicília, en tasses de porcellana o gotets, amb o sense una gota de llet, i per a tots, al·leguen en la candidatura davant a la Unesco, és “un ritual, expressió d’una cultura”